Perdre els papers
Gairebé tot al nostre món està relacionat amb el paper. No tenir un paper a mà pot ser un problema en moltes circunstàncies de la vida. Si no que ho preguntin als “sense papers”.
Amb un paper pots fer una cigarreta , un mocador ( de paper) , ens fa molt servei quan estem refredats. Un tros de paper (dni) dóna fe de que existim. No podem comprar res sense un “paper”.
Hi ha embolcalls de paper , bosses de paper , inclús hi ha paper que no és paper. (paper film , paper d’alumini)
Si no tenim diners , podem pagar amb un taló bancari , és clar , de paper. Els bolquers de les criaturas són de paper cel.lulosa , la premsa , les revistes , inclús els vestits (Mollerussa , quina bellesa!).
També de forma figurada és diu que una persona “ha perdut els papers”. Un actor diu quin és el paper de la seva vida.
El paper és poderós i alhora frágil. Tots hem sentit a dir referint-se a construccions de baixa qualitat “cases de paper” o que una persona té “els papers molls”. Si ens paren els Mossos i ens multen diem que ens han “empaperat”.
És poderós (diners, documents) i humil (paper de cuina, paper de regal).
Fixeu-vos si és poderós i humil alhora que triem els postres regidors, diputats i representants en general a travès d’un paper (vot) i que també desprès de fer servir el bany necessitem paper higiènic.
Bé , espero que ningú es confongui en l’ús d’aquestos dos papers i faci servir el primer com si fos el segon.
Parlo dels papers de Salamanca. Un motiu més per exigir que ens els tornin:
L’institut Cartogràfic de Catalunya està buscant fotos del terratrèmol de Vielha del 1923 i no en troba. Es creu que a l’arxiu de Salamanca n’hi pot haver.
Ja sabeu , “qui perd els orígens perd identitat”. De nosaltres depèn.
No hay comentarios:
Publicar un comentario