lunes, 20 de diciembre de 2010

març 2003 serrat labordeta pedra

escolto  les   paraules  de  Joan  Manuel  Serrat  a  la  televisió.   m'agrada  sentir-lo   paralar  ,  gairebé  tant  com sentir-lo  cantar.  el  seu   posat  tranquil  convida   a  escoltar   i  em  crida  l'atenció   la  reflexió  que  fa  d'ell  mateix   tot   dient   què   per   bé  o  per mal  sempre  ha estat   una persoona   compromesa   i  que  no entèn  com moltes    persones   poden  passar  per  la  vida  "passant"   i  com  de  puntentes   ,  sense  mullar-se  mab  res  i  com  d'esquitllada.  I  l'entenc
llegeixo  El Segre   on   es   comenta   la  intervenció  de  José  Antonio  Labordeta  (a  hores  d'ara  ja mort)  ,   al  Congrès. Cantautaor   compromès   ,  fart  de    parlar  de  matinada  ,  amb  un   temps mínim   i  la  seva  reacció  :  a  la  merda  ,  joder  !! .  I  l'entenc.
continuo llegint  i  veig  un  titular  que  diu  :  "sobreprotegir   els  fills  els   pot  provocar  esquizofrènia.  i   la meva  reacció   instintiva  és pensar  (  amb  perdó)  ,  quina  bajanada.  m'explicaré:
ens  parla  d'un  estudi   sobre   40  (  sí  ,  nomès   40)   malalt  mentals  del segroà   qn  què  el  65   %  "reconeizx"   que  les  van "mimar"  durant   la  infantesa.  més  endavant  ja  ens  diu  que  pot  ser   una  de  les   causes  (sobreprotegir)   d'aparició  de  malaltia  mental.  ens   compara  un  estudi   sobre  aquestes  40  persones  amb  el  mateix   questionari   fet   a  35    persones  "mentalment"  sanes  (?)
conclusions  ,  sempre  segons  el dr  Pedra  ,  el  60%  dels  malalts  mentals   es    considera  mimats   pel  seu  pare   i   el  65  %   per  la  mare.  en  els "mentalment"  sans  mensy  del  30  %  es  va  considerar  sobreprotegit.
segons  aquest  estudi  "la   sobreprotecció  incrementa   els  ingressos  psiquiàtrics"  .
(   jo   no   puc   parar  de     pensar  ,  algú  que  NO  es   preocupi   pels  seus  fills  ,  els portarà   al  metge    o   al  psiquiatre    per  tenir   cura  de  la  seva salut  mental  ?)
el  dr.  Pedra   continua  recomanant   als  pares   que   no  estoguin  tant  a   sobre   dels  s eus   fills   durant  la  infantesa  i   l'adlescència.
(  jo  em  torno  a  fer   interiorment  la mateixa pregunta   que  abans   i   a   més   això   m'agradaria   preguntar-ho  a  un mestre)
ja  sabem   que  ,  com  en  tot   ,  cal  trobar  la  correcta mesura  ,  però    tot  això  ,  que   ens  ve  a  dir  ?
per  exemple  ,  els  pares  cridaires  de  mena  fan  que  degut   a  això    els  seus  fills  de  grans   pateixin  de...ciàtica??
si   no   crido  mai   i  só c  de  mena  menys  escandalosa    i  els  castigo  sense  jugar   a   la  play  ,   els meus  fills   tindran  ulls  de  poll  als peus  ?  o   si  per   al  contrari     els  mesuro  les  hores  de  mirar  la televisió  ,  tindran  problemes  de  vesícula  biliar?
què  fa   que  una  persona    tingui  l'estomac  delicat  ,  o  sigui  diabètic  ,  o  pateixi  del  cor  ,  o  del  cap?   què  té  de  diferent   una  malaltia mental  ??  .  no   és  també  una  malaltia??
per  què  hi  ha persones   que   envoltats  de  desgràcies  personals   ,  familiars    i  econòmiques  es  sobrreposen  ,  lluiten   i  tiren  endavant  ?   .  per  què  hi ha prsones   que  la més  mínima  dificultat   els  sembla  un  abisme  profund ?  .  és  fa?  ,  és neix?   ,  és  una  combinació   de  totes  dues  coses?
els   avis   diuen  "qui   ho  porta   al  néixer  no  ho   perd   al  créixer"
Prou!   prou  de  culpaabilitzar   els  pares  de  tot   i   per  tot.  no  podem   influïr  tant  en  els  nostres  fills.  tots  coneixem  famílies  magnífiques  amb  una  "ovella negra".   què  passa?   no  li  van  donar  la mateixa  educació  que  als  altres?.  és  clar  que  el  medi  i  l'educació  influeix  ,  però  uns quants "mimitos"  de  més  són  tant   dolents  ?  .  podem  assegurar  que  en  són  la  causa?
escolto  serrat   i  l'entenc.  escolto  Labordeta  enfadat  i   l'entenc.  Llegeixo   aquest  estudi   sobre  l'esquizofrènia  i  no  l'entenc.
sóc mare  d'un  malalt mental  molt  greu  a  qui  estimo  -  és   clar  -  moltíssim  (  una  cosa  no  treu  l'altra)  ,  i,   afegiré   que  els  meus  altres  fills  estan   perfectament   i  ,  a  qui   s'atreveixi   a   dir-me   que  ademès   de   tot  el què  això  suposa   a  tots   els nivells   -   i    no   explicaré   ara  per   no  cansar  ningú  -  deia   ,  que    si  ademés  em  diuen    que  en  sóc  culpable   ,  se  les  hauran   de  veure  amb  mi.
a  fer   punyetes. 
m'enteneu?

No hay comentarios:

Publicar un comentario