el Tonet de ca l'Ample

El Tonet de ca l’ Ample - Passa Mixet, passa fora – li diu el Tonet carinyosament al seu gat- encara t’enfilaràs al taulell! Tonet ha sortit al peu de la porta de la seva botiga i se l’ha deixat oberta, distret. La tanca tot mirant al Mixet que s’ha assegut i el mira indolent. El gat decideix enfilar-se a la falda i sembla concedir-li al seu amo el privilegi de rascar-li la panxa. Mentre acarona el gat veu passar la Marieta. Sí, és l’hora. No li cal mirar el rellotge per saber que són les sis de la tarda. La jove mare salva a l’últim moment el seu petit de rosegar ves a saber el què, que el petit Oriol havia trobat al terra. El Tonet somriu interiorment i recorda anècdotes semblants de quan els seus fills eren petits. Mecatxis la canalla…sempre han de fer-ne alguna! El campanar dóna l’hora i confirma el que ja sabia. El Tonet està preocupat i sense saber-ho busca en la quotidianetat un consol fugisser. L’esdevenir acostumat li dóna una pau momentània que està molt lluny de sentir. L’hora quieta de la tarda al poble i la mandra que li vé acaronant el Mixet el fan badallar. Decidit i mitg enfadat amb ell mateix per la manca d’activitat s’aixeca depressa i es disposa a estirar les cames. El gat, sobtat per la reacció del seu amo cau al terra i queda parat, mirant el seu entorn, buscant, potser un altra falda amigable. Pragmàtic fins a l’extrem, posa al mal temps bona cara i remenant la cua es cabdella en un racó i continua dormint. Tonet camina unes passes. Ai! La cama adormida…el fa anar insegur uns instants. Poc a poc, i sense perdre de vista la botiga per si vé algun client, fa cap a la sabateria del poble, a l’extrem de la plaça. A l’altre costat de la porta, entrellucant darrere el vidre, l’Armenté amb un posat amigable i bonatxó, li somriu i surt al carrer a seure amb el seu amic de tants anys. - Com van les vendes d’espardenyes avui? – pregunta Tonet - Ja pots comptar! – respon Armenté – com les de cigrons, imagino. Els dos amics, ja s’han entès perfectament. Tenen edats semblants i una trajectòria parella. Els dos es van quedar amb el negoci familiar. Tenen fills que han anat a viure a poblacions més grans, relativament properes, on podien desenvolupar les seves feines amb millors perspectives. Han vist, com el seu poble ha perdut habitants i comerços. Testimonis dels canvis en èpoques de bonança económica, ara són “víctimes” d’un entorn canviant que no s’ajusta al que pensaven seria la seva vida. Propers a la jubilació deixen córrer el temps sense armes per lluitar contra la situació que els ha portat a viure una mala época en una mala edat. Els seus comerços ben just els alimenten i els permeten pagar les despeses de tenir-los oberts. ............(continuarà...)