fa un temps va caure a les meves mans un article de Francesc Puigpelat , escriptor , que així signa sempre. es tractava d'un tema punyent, com ara està de moda dir: la violència de gènere , i com ell mateix diu , abans deiem "l'home que pega la dona".
l'escriptor ens manifesta la seva posició en contra dels maltractadors i el seu suport a les dones maltractades , i , continua , segons ell per viaranys menys tòpics ; i els homes maltractats??
a partir d'aquí a cada línia que llegia els ulls se m'obrien per la sorpresa i les celles se m'alçaren con si m'estessin fent un "lifting".
renoi quin munt de tòpics!. no havíem quedat en que fugiríem dels tòpics ?. Diu "els homes som barroers quan maltractem les dones , ho fem a base de punys i ganivets...sang i la patrulla dels mossos a casa...coses de la testosterona..." - em sona a disculpa - i continua , "les dones no soler fer aquestes coses " , és veu que ho fem de diferent manera , s empre segons l'escriptor , " més fines , poc a poc , empipant" , segons els diccionari empipar és un verb utilitzat en referència a molestar ,fastiguejar , renyar , emprenyar , assetjar , dominar , provocar , reprendre , turmentar , irritar..ens diu a les dones "mestres" en l'art de l'empipament.
Li hem de donar les gràcies?
per arreglar-ho diu que el virtuosisme en empipar el marit ens ve de què som més hàbils en el llenguatge , que parlem més i millor , som mestres en l'argumentació , la rèplica i el retret , per tant , empipem!. Molt sàbia deducció sr. Puigpelat , escrriptor. Ha convertit vostè una cosa positiva en negativa i no se com s'ho ha fet. Afortunadament al principi de l'article havia manifestat vostè el seu rebuig als maltractadors per què quedès clar si no ara dubtaríem q quin bàndol està.
per si no n'hi havia prou ens explica l'existència del "tamboret submergible" , artilugi usat en el passat per submergir a les dones en aigua un temps previament decidit pel jutge a instàncies del marit de la dona "empipadora".
és clar que diu no en proposa la instauració a casa nostra , però que alguna cosa ( no sap quina) caldria fer respecte a les dones que empipen.
sr Puigpelat , escriptor , la sra. Galgani ,dona , li diu; podem comparar l'us de la força i la violència del fort contra el feble - o el que hagi de fer la societat respecte d'aquest greu problema que causa moltes més víctimes que el terrorisme - amb el fet de la presumpta acció "d'empipar" el marit ?. No sap , vostè , sr. Puigpelat , escriptor que si la convivència no va com ha d'anar existeix e l divorci?
em compara vostè l'habilitat en el llenguatge , la rèplica i l'argumentació amb les garrotades , els cops de puny , els bonys , la sang , per dir-ho en les seves mateixes paraules ?
cal dir respecte a les dones u hopmes maltractats que estem parlant d'un fet molt greu que no es pot deixar en un racó. tots els estaments de la societat hi ha de prendre part.
estic segura que si el marit et pega , "empipa" molt.
sr Puigpelat , abans d'obrir la boca , abans d'escriure , reflexionem una mica, no barregem conceptes.
com a dona i fent servir els seus tòpics , que si , és clar , moltes vegades poden ser veritat , faré anar l'art de l'argumentació i la rèplica , el llenguatge en si. No li faré pam , pam al culet , si n o que esperaré de vostè que rectifiqui el que crec que ha estat un article - per dir-ho finament - inoportí. Vaja , que l'ha cagat! ..i no li diré cagamandúrries per que no se que vol dir i potser "l'empiparia" i no és la meva intenció. La meva intenció és fer-lo reflexionar.
acabo de fregar el terra. hi estenc el diari amb l'article del sr Puigpelat. aquí , al menys farà servei
